Hola sóc en Juan Sorrotche Fernandez, i escric aquest comunicat per deixar clara la meva posició.

El TAV a Valle de Susa es un de tants projectes que l’Estat i la societat, posen en pràctica igual que les incineradores, l’estat d’emergència pels residus a Nàpols, la Gronda a Gènova (un projecte que potencia un nus de l’autopista), noves presons, la militarització de les zones on i tindran lloc les grans obres i la militarització dels carrers a les ciutats.

El sol fet de la destrucció de la terra i la contaminació produïda seria suficient per oposar-se en aquests projectes, però a més de la devastació de l’ambient, els tentacles del capital i del domini afoguen a les persones en un sistema cada cop més controlat, comercialitzat i mercantilitzat, la realització d’aquests projectes tot i la seva nocivitat mortal tant física com mental, apunta acostumar a la gent a suportar, a acceptar qualsevol cosa deixant de banda la seva pròpia capacitat de critica i d’acció. Qui les proposa construeix grans campanyes de mistificació en les quals (també) la nostra realitat i el nostre present i futur ens el reproposen en una versió totalment falsificada de tal manera que ens sembli cada cop més natural abandonar la idea de llibertat i la possibilitat de l’autodeterminació. L’explotació, la destrucció i la mort son punts forts, construïts amb la sang i el sofriment, en les quals la societat s’autoalimenta, aquests són els pilars sobrer els quals es recolza i és necessari combatre’ls. Lluitar en contra d’aquests tentacles és per mi lluitar en contra de la societat que els crea.

Com a rebel individualista, no parlo en nom de cap moviment sinó per mi mateix. Jo hem sento part de la lluita i de tots aquells que se la fan seva de forma sincera, per això , amb el cap ven alt, reivindico el fet d’haver participat en la lluita en contra del TAV i de la societat de forma autoorganitzada, fora les lògiques de l’Estat, de qualsevol jerarquia i amb les formes que consideri oportunes.

Esser “culpable o innocent”, “bo o dolent”, “violent o no violent” són definicions morals que no em sento identificat, són conceptes utilitzats pel domini i les relacions socials que les accepten com a símbol del poder. Perquè penso que l’ autoritat no confia només en la força i en els missatges dictats per l’ ordre estatals sinó també en l’acord i l’ acceptació d’aquestes relacions.

La meva violència és una gota en el mar comparada a la que l’Estat utilitza i monopolitza a Val de Susa a la guerra de “pau”, en els CIE i a les presons, causant milions de morts. Però no tot durarà sempre, les coses es bolquen.

No sóc un especialista de la Violència, crec que aquesta és pot utilitzar com un medi o com un mètode però no és l’únic, n’hi ha moltes mes i totes són valides: les octavetes, l’acció directa, les publicacions, la expropiació, els concerts,… això tant individualment com col·lectivament, cada una decideix com, perquè i quan barrejar-los.

Pels que sempre s’han solidaritzat sense distincions entre “bons i dolents”,… una afectuosa abraçada, ens veiem en els infinits camins de la lluita.

Pels que no comparteixen aquesta pràctica, ni aquesta forma de relacionar-se aquí va tot el meu menyspreu i el meu odi!

Perquè “el camí de la llibertat i de la dignitat és sempre individual i no s’associa els estereotips i a les etiquetes”

Amb el cap ven alt!

Per la rebel·lió permanent!

Per escriure’l: Juan Antonio Sorroche Fernandez Casa Circondariale – Via Beccaria, 13 – Loc. Spini di Gardolo – 38121 Gardolo – TN