José Antúnez Becerra ha dejado la huelga de hambre (18 de febrero)

Declaraciones de José Antunez Bcerra : https://soundcloud.com/evorio/fin-huelga-de-hambre-jose

José Antúnez abandonó el miércoles, 18 de febrero, la huelga de hambre, después de mantenerla durante 36 días, por motivos de salud. Su situación es por ahora prácticamente la misma que antes de empezar el ayuno, salvo que su moral está alta, gracias a las demostraciones solidarias de los grupos de apoyo y que su defensa jurídica ha sido replanteada seriamente. Pero la pelota sigue en el tejado del Estado cuyos representantes ponen cara de poker y no han hecho todavía el más mínimo movimiento. El de Antúnez es un caso de cadena perpetua encubierta. Lleva preso desde su adolescencia y su fecha de cumplimiento es para dentro de veinte años. Reivindica un plan de reinserción efectivo, así como la revisión de la condena de 19 años que le cayó, en situación de indefensión, por el motín de Quatre Camins de abril de 2004 y denuncia un trato discriminatorio hacia él por parte de la administración carcelera catalana.Se mantiene la convocatoria de marcha a la cárcel de Brians II el sábado, 22 de febrero, ya que permanecen los motivos para continuar la lucha.

Su acción ha coincidido con las de otros compañeros presos en situación de cadena perpetua encubieta. Otros dos hicieron también huelga de hambre: Daniel Ramírez Córdoba, que lleva también más de 30 años sin salir de la cárcel, la empezó el 3 de febrero, reivindicando medidas que le aproximen a la calle, y la abandonó el 15, al desestimar el Tribunal Constitucional el recurso que quería apoyar con su actitud; Luis Miguel Mingorance dejó el 8 de febrero el ayuno inicado el 10 de enero a causa también de su situación penitenciaria desesperada, porque no se encontraba bien y, además, no había tenido noticias del grupo de apoyo ni le visitó ningún abogado. José María Pirla Oliván, preso desde hace más de treinta años, actualmente en la cárcel de Albolote (Granada), miembro del Colectivo Anarquista de Presos Sociales Organizados, se autolesionó el 15 de febrero pasado en solidaridad con las huelgas de hambre de varios compañeros presos en situación similar a la suya, cortándose como acción de protesta y apoyo a sus reivindicaciones.

Publicat dins de Notícies, comunicats i escrits | Deixa un comentari

Solidaritat amb JOSE ANTUNEZ BECERRA – ENVIAMENT DE FAX. 10 i 11 de Febrer

Des de el dia 14 de gener del present any el pres Jose Antúnez Becerra, actualment
intern al C.P.Brians II està en vaga de fam indefinida amb la principal demanda de
que se li revisi la condemna i es posi una data per la seva llibertat.
La última condemna que se li ha afegit ha estat marcada per un procés ple
d’irregularitats condemnant-lo així a 19 anys més de presó a causa del famós motí de
Quatre Camins l’any 2004.

Durant els últims mesos se li ha requisat el seu ordinador personal, inhabilitat a fer treball dins la presó i posat moltes dificultats per poder seguir correctament la seva dieta vegetariana.
José Antúnez Becerra ha tingut sempre una actitud activa dins el sistema carcerari havent participat a diferents lluites com la Coordinadora de Presos en Lucha (COPEL) o actualment formant part de la campanya Presó=Tortura.
És per tota la seva trajectòria de lluita dins la presó que José Antunez Becerra encara segueix privat de llibertat. Sempre hi haurà persones que no es reduiran a acatar les lleis establertes.
El nostre company porta pres gairebé tota una vida. És per això que està decidit a seguir fins el final.
Exigim que s’escoltin les seves demandes i la posada en llibertat del nostre company. Col·lectius i individualitats per la llibertat del José Antúnez Becerra.
Fax Jutjat de vigilància núm4: 935548741 Fax SGIP: 93 214 01 79 - enviament de fax gratuits: https://www.myfax.com/free/
Aprofitem també per animar a totes les persones que vulguin d'omplir de pintades solidàries amb l'Antúnez tots els barris i pobles! JOSE ANTÚNEZ BECERRA LLIBERTAT!!! SOLIDARITAT AMB TOTES LES PRESES EN LLUITA!!! FINS LA DESTRUCCIÓ DE TOT EL QUE ENS OPRIMEIX!!!!
Publicat dins de Notícies, comunicats i escrits | Deixa un comentari

LUIS MIGUEL MINGORANCE CORRAL en Vaga de Fam des del 10 de Gener al CP Madrid 5 i JOSÉ ANTUNEZ BECERRA en Vaga de Fam des del 14 de Gener a Cp brians 2

Reivindicaciones de la HH indefinida nde Luís Miguel Mingorance Corral que se ibncició el día 10-01-2014 en el CP de Madrid 5:

  • Fin de los departamentos de aislamiento
  • Fin del fichero FIES Máximo de 20 años de condena a pulso para pres@s comunes
  • Libertad para l@s enferm@s incurables
  • Fin de la tortura psicológica
  • Envío de mis pertenencias desde el CP de Sevilla 2
  • Tratamiento individualizado para pres@s en primer grado
  • Trabajo remunerado para tod@s l@s intern@s condenad@s
  • Se me ponga en el tratamiento del interferón
  • Valoración psquiátrica mensual a pres@s en primer grado, ya que este régimencausa secuelas toda la vida.

escribelo:

Luis Miguel Mingorance Corral
CP Madrid V Ctra. Comarcal 611 Km. 37,6
cp 28770 Soto del Real (Madrid)

Comunicado de Antunez Becerra:

Me llamo José Antunez Becerra, estoy preso en Brians-2. Después de haber sido condenado a 19 años de prisión por los hechos ocurridos el 30 de abril del 2004, el motín de Quatre Camins; quiero decir a la sociedad, que yo he hecho a lo largo de mi vida muchas cosas, pero jamás he robado a un trabajador, todo lo que he hecho lo he pagado con creces, ahora estoy pagando una injusticia, porque en tiempos de la transición y dentro de la prisión formé parte de una organización llamada COPEL (Cordinadora de presos en Lucha) destacaré que la base para condenarme a sido mi historial, aparte de ello también las presiones políticas instrumentadas con los sindicatos y los medios de comunicación, debo decir que he recurrido al Tribunal Supremo, al Constitucional y al Tribunal de Derechos Humanos de Extrasburgo, y todos ellos se han basado en mi historial para no asistirme los recursos.
Ahora tengo que asisitir a la marginación de la institución penitenciaria, con el rencor, no soy tratado como cualquier otro preso, soy discriminado, no solamente me a condenado un tribunal, si no, también la institución penitenciaria, no tengo los mismos derechos que mis compañeros, cualquier cosa que pase aquí dentro yo soy el culpable, pues con este panorama la institución penitenciaria me ha condenado a la muerte en prisión porque estoy vetado a la aplicación del art.25 de la constitución.
Es por ello, y después de meditarlo mucho, he decido ponerme en huelga de hambre indefinidamente, porque antes de que me maten lentamente la administración penitenciaria, lucharé por la injusticia que han cometido el tribunal que me sentenció, como la administración penitenciaria, con ello he apostado por morir luchando para que sepan tambien que la teorica no existe, cuando lo que han buscado un escarmiento, y la base he sido yo, esa es la justicia, que le importa poco destruir para siempre al ser humano.
Cuando hay mucha gente buena que lo ha perdido todo, su trabajo, su vivienda hasta la dignidad del ser humano, por gentes malvadas y sin escrúpulos, y ellos que hacen tanto daño quedan impune y los pobres desgraciados como yo pagan las consecuencias de una justicia manipulada.
Mi solidaridad con todos que son objeto de las injusticias, por último mi solidaridad con el movimiento Libertario ellos son la base de la lucha de lo injusto, deseo que todos los que lean este manifiesto sean felices, porque vuestra felicidad sera mi fuerza.

més info: http://tokata.info/tokata-y-fuga-1-ii-2014-jose-antunez-becerra-tercera-semana-de-huelga-de-hambre/

Publicat dins de Notícies, comunicats i escrits | Deixa un comentari

Imatges/ cronica de la marxa de torxes

El passat 9 de novembre ens vam concentrar unes quantes companyes i persones afins a la plaça Ricard Vinyes i vam realitzar una manifestació passant pels barris del Casc Antic i de la Mariola (ja que són els barris més afectats), fins a la presó de Ponent. Alguns veïns de la Mariola es van unir a nosaltres i alguns presos van poder escoltar-nos i veurens des de les finestres. Els presos en situació DERT no es van antera de res. Fins la fi de les presons!

DSC09453 DSC09456 DSC09458

Publicat dins de Notícies, comunicats i escrits | Deixa un comentari

MARXA DE TORXES CONTRA LA PRESÓ DE PONENT i de suport a les presxs i familars victimes de la tortura

MARXA DE TORXES CONTRA LA PRESÓ DE PONENT i de suport a les presxs i familars victimes de la tortura

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

La dignitat de les preses en lluita no cap en un judici!

Judici-farsa contra el pres en lluita Juankar Santana Martín

El proper dimecres 7 de novembre es durà a terme al Jutjat número 2 de lo penal de Lleida un judici-farsa contra el nostre company Juankar Santana Martín, irreductible pres en lluita.
Juankar és una persona ferma i compromesa, anarquista, que porta des de 1991 recorrent la geografia carcerària estatal, lluitant contra la presó, el sistema punitiu, la tortura i la vulneració de drets de les persones preses. Des de 2011 participa de la campanya Presó=Tortura que consisteix en la denúncia de les tortures i maltractaments dins de les presons i que es dona a conèixer secundant dejunis setmanals, instàncies al Congrés dels Diputats i a Institucions Penitenciàries i denunciant la
pràctica de la tortura. Així, preses en lluita de diferents punts de l’estat es coordinen amb la finalitat d’avançar en aquesta lluita. És en aquest context que en Juankar va rebre diverses pallisses i tortures durant la seva etapa al centre carcerari de Ponent, durant els anys 2011 i 2012. En concret van ser tres les pallisses rebudes a les que ell sempre va presentar denúncia contra les autores. En la primera de les denúncia Juankar va ser condemnat a 12 dies de presó tot i haver estat ell la persona agredida i apallissada. En la segona, els carcellers no van presentar-se a judici i va quedar absolt dels càrrecs que se l’imputaven com a conseqüència de la contra-denúncia interposada per les carcelleres després que ell les denunciés per les pallisses rebudes. Ara, en aquesta ocasió la corporativa carcerària l’acusa de falsa denúncia i agressions a guàrdies tot i ser ell la persona que va rebre una pallissa per part de 12 carcelleres. Cal remarcar que la seva denúncia per tortures no va prosperar perquè la corporativa mèdica de la presó no va proporcionar-li un informe de lesions fidedigne a les importants lesions rebudes. Així és com, ara, el nostre company Juankar Santa Martín s’enfronta a una nova pena de 18 mesos. Durant el judici seran presents diversos càrrecs de la presó de Ponent com el sotsdirector mèdic, el sotsdirector de seguretat i altres carcelleres de la presó de Ponent. Aquest fet ens fa pensar que no es tracta d’un judici qualsevol sinó d’una venjança contra una persona compromesa i que no ha defallit mai en la lluita per la dignitat de les persones preses i que, incansable, persisteix amb la denúncia i repudia contra un sistema carcerari podrit.
El judici contra el Juankar i les raons que el motiven no són un fet aïllat dins de les presons catalanes i d’arreu de la geografia estatal. La tortura i els maltractaments són quelcom inherent a l’existència de les presons i la seva fi passa per l’abolició d’un sistema punitiu que té com a punta de llança el confinament i la venjança. Mentre hi hagi presons existirà la tortura dins d’aquests escorxadors de vides humanes. I mentre existeixin presons hi haurà persones rebels que amb dignitat i determinació seguiran lliurant batalles quotidianes contra aquesta asfixiant realitat carcerària. Des de fora, aquelles que aspirem a una societat lliure, seguirem denunciant, practicant el suport mutu i lluitant colze a colze amb les germanes preses que, en qualsevol espai de reclusió, resisteixen al dia a dia d’aquest abocador, conseqüència d’un sistema social fracassat: la presó.

Concentració en suport al company pres en lluita Juankar Santana Martín
7 de novembre de 2.013 a les 10:30h – Plaça Sant Joan. Lleida

Contra la presó i el sistema social que la necessita…
…Solidaritat activa amb les preses en lluita!

Mediterrani Oest – 2 de novembre de 2.013,
Presó=Tortura

Publicat dins de Notícies, comunicats i escrits | Deixa un comentari

Entrevista al Grup de Suport a Presxs en Lluita de Ponent al diari Catalunya de la CGT

Enllaç | Posted on by | Deixa un comentari

4Mesos 4Morts

4Mesos4Morts (juny – setembre 2013)

… assassinats, carcellers torturadors, impunitat i injusticia …

Els últims 4 mesos a la presó de Ponent han mort 4 persones.

-23 de Junio: Jesus R. L.

-27 de Junio: J. C. A. G.

-27 de Julio: Edson Correia (Brasil)

14 de Septiembre: Francisco U. M.

Tres de les morts han estat en situacions estranyes (en cursiva) i les versions dels carcellers no quadren. Els mossos d’esquadra diuen que investigaran; però aquestes investigacions consisteixen en donar la màxima veracitat a la versió dels pressumptes assassins, els carcellers.

No hem d’oblidar que una acusació d’homicidi és difícil d’assumir i menys per una institució de l’estat que desplega totes les eines corporativistes i legals al seu abast per encobrir la brutalitat que hi hagi hagut entre les gàbies. Doncs la presó és una gran empresa en la que tots els seus tentacles estan creats per exercir el seu poder impunement. De la mateixa manera que existeix complicitat entre metges, educadors i psicòlegs amb els carcellers, també existeix la complicitat entre policies i carcellers. Per no parlar del jutge de vigilància penitenciària, que a pesar de les reiterades denúncies per tortura mai ha trepitjat la presó de Ponent. En estranyes ocasions un metge extern ha pogut visitar  aquelles preses que han rebut pallisses, en la gran majoria de casos els metges de la presó  han aplaçat indefinidament una visita o simplement han falsejat els informes. Recordem també la situació d’aquelles preses malaltes que porten la vida intentant aconseguir el seu historial mèdic, l’única prova que demostra la tortura que suposa la desatenció médica. I a totes aquelles preses terminals que les han deixat en llibertat dies abans de que morissin, després de tractar-les durant anys en condicions pèssimes. Morts lliures; per que no constin dins de la llista de morts dins de la presó. L’ultim exemple més pròxim, ha estat el de Joaquin Manrique, pres en lluita que des de l’octubre de l’any passat no revia ni l’atenció ni la medicació necessària, fet pel qual el mateix pres es va posar en vaga de fam i es va obrir denúncies per via judicial, finalment va sortir al maig d’aquest any i va morir el 4 de setembre.

Aquestes 4 morts coincideixen amb la sentència del primer judici de la història de l’estat espanyol contra alguns carcellers per maltractar durant el motí de la presó de 4 camins de 2004 a persones preses, aquest judici es va celebrar al maig d’aquest 2013. Les denúncies van poder tirar endavant després d’una gran pressió de l’opinió pública, el motí es va produir per la situació insostenible de tortura que es vivia dins. La sentència no reconeix tortures en les pràctiques dels carcellers, sinó “atemptat contra la integritat física” i condemna entra altres a Xavier Martinez Redondo, que llavors era subdirector mèdic. Aquest home ha estat condemnat per 7 delictes, això sumaria 3 anys i mig de presó i 14 anys d’inahabilitació, però com recorda la sentència, el jutge molt atent: “el màxim efectiu de compliment no pot excedir a …” en resum, cumpliria un màxim d’any i mig, i 6 d’inahabilitació.

Els fets pels que suposadament està condemnat (suposadament, ja que han recusat la setència i veient com esta el pati, segur que mai acabarà complint cap condemna) varen passar al 2004 a la presó de 4 camins, però què ha fet Xavier Martinez fins aquest 2013?? Ni més ni menys que estar a la presó de Ponent.

Entenem que aquest judici contra els carcellers de 4 camins ha estat una maniobra per demostrar a l’opinió pública que es castiguen els carcellers que no fan bones pràctiques, igual com esta passant en altres sectors laborals com la classe política. Però sabem que no són carcellers aïllats els que practiquen la tortura, sinó que és generalitzada. Que la institució carcelària posa els mitjans necessaris per una tortura psicològica i física permanent a totes aquelles que estan preses.

Angel A. Berrio, mort el 24 de Juliol de 2003.

Ruben Palma,  mort el 15 de novembre de 2004.

Juan José M. V. mort el 17 de juny de 2005.

Carlos Molina,  mort el 2 d’Agost de 2006.

I podríem seguir. Morts de la presó de Ponent. A pesar de les denúncies de les famílies mai s’ha aclarit el que va passar. I es que les famílies dels morts de la presó es gasten milers d’euros en advocats i judicis durant anys sense treure res més que la impotència de veure que han començat una lluita contra un monstre dissenyat per a sobreviure i mantenir-se, una lluita sense final. La majoria de famílies que han tractat de visibilitzar la tortura o s’han enfrontat a la presó han conegut les amenaces i la capacitat repressiva de l’estat de ben aprop. La mafia carcelària és una realitat, el capitalisme més extrem de les presons; augmentant gairebé a 100.000 les persones preses, quant als 80 n’hi havia la meitat, amb tallers laborals privats amb salaris d’esclaus, amb desatenció mèdica i sobremedicació amb recepta promocionada per la màfia farmacèutica. I es que les presons mouen molts diners, per exemple els monopolis de Telefonica o Banco Santander, els negocis d’empreses de seguretat o alimentici, o l’especulació immobiliària. Passejeu-vos per Tàrrega, veureu el boom immobiliari després de l’anunci de la construcció de la presó, o aneu a les afores de Tarragona, veureu una presó immensa, caríssima i buida.

No només volem visibilitzar i deunciar la situació, si no que també fem una crida a la solidaritat i el recolzament mutu, l’única forma de fer front a la impunitat i la repressió; la presó necessita que les famílies de les persones preses se sentin soles. Les coses clares, cada cop és més facil entrar a la presó per multes de trànsit, per impagament, per un petit furt o per denúncies inofensives. Recordem que els assassins i violadors són menys del 10% de les preses, i que la reinserció és una careta de l’estat del benestar. Mai es podrà ajudar a algú entre 4 parets i en una situació de submissió i coacció permanent, deslligat de totes les seves persones estimades i compartint el dia a dia amb estomacs agraïts, carcellers. Disposats a tot per diners, utilitzant la violència legal per aconseguir allò que volen o per descarregar les seves frustracions.

No més assassinats a les presons, ni més persones morint dia a dia entre reixes! No volem la presó de Ponent, ni en volem cap! Ni tampoc el sistema que les necessita, que vol que vivim amb por permanent de no trepitjar la línia de la il·legalitat: seguint pagant les factures, els impostos, seguint respectant els abusos laborals, sexistes, policials, les diferències econòmiques i la cronificació de professions menysvalorades pels mercats financers, exaltant i reconeixent econòmicament professions que empobreixen la naturaleza i creen necessitats humanes contradictòries per la seva supervivència.

4 Mesos 4Morts vol contribuir en aquest moviment social que no vol presons ni aquí, ni enlloc. Perquè la Presó és Tortura. No ha de morir ningú més a la presó, per aixó no hi ha d’haver presons!

Escrit del 3 d’Octubre de 2013, Lleida

Publicat dins de Notícies, comunicats i escrits | Deixa un comentari

UN CARCELLER TORTURADOR DE PONENT ACUSA A TRES JOVES D’AMENACES

El proper dia 23 d’abril tres joves de Lleida s’enfronten a un judici de faltes, acusats d’haver amenaçat a un carceller pel carrer. A la denúncia i a l’atestat policial es parla de tres joves de la CUP que mantenen una lluita contra la institució carcerària, i que participen en manifestacions, concentracions i altres actes de denúncia, així com se’ls relaciona amb mitjans de contrainformació de l’àmbit de la lluita contra les presons.

Fem aquest escrit per denunciar la situació de persecució que estan patint aquests joves per part de la justícia, els mossos i els carcellers de Ponent. A més a més volem contextualitzar aquesta denúncia en el marc de l’onada repressiva contra la campanya estatal cárcel=tortura. Fa un any i mig que persones preses arreu l’estat estan duent a terme una protesta col·lectiva contra els maltractaments físics i psicològics que pateixen dintre de les presons. Al mateix temps, col·lectius de diverses ciutats de la península estan recolzant aquesta protesta traient la veu d’aquestes persones al carrer. Des del començament d’aquesta campanya les forces repressives, així com l’aparell de justícia, han fet servir tot el seu poder coercitiu contra les persones involucrades en la campanya, tant dintre com fora dels murs de les presons: denúncies, multes, trasllats, pallisses, amenaces, i un llarg etc. de tàctiques brutes per tal de silenciar les veus que tracten de fer veure a la societat que la presó, en sí mateixa, és tortura.

A la presó de Ponent des del setembre del 2011 diverses persones han estat fent dejunis els primers dies de mes com a forma de protesta. Gairebé tots han sigut traslladats. Tots els participants en les protestes han patit maltractaments, en molts casos físics. S’han presentat fins a 5 denúncies per tortures als jutjats de Lleida. Només 3 han arribat a judici. En tots, els carcellers han sigut absolts, i el pres, condemnat. Fins i tot en un cas se l’ha acusat de denúncia falsa. S’han demanat les gravacions de les càmeres de la presó, però mai han arribat a sortir a la llum. Les lesions sobre els presos eren paleses a les visites de l’advocada, inclús als judicis –mesos després- però la paraula dels carcellers sempre ha prevalgut sobre els testimonis aterradors de les persones preses.

El carceller —–, el qual denuncia avui a aquests tres joves, és un dels denunciats en aquells judicis, és un dels carcellers torturadors de la presó de Ponent. Aquell carceller que es feia el valent, entrant armat amb 4 o 5 més a la cel·la d’un pres per apallissar-lo fins a deixar-lo sense sentit, té por avui de que tres joves li troben pel carrer i li diguin allò que és: torturador!, tanta por en té que ha demanat una ordre d’allunyament. Aquell carceller que anava de “machote” quan un pres estava lligat de peus i mans a “la rotonda” de Ponent, no s’atreveix avui a declarar sense una protecció visual. Aquell carceller que en cap de les tres denuncies ni tan sols ha sigut interrogat, és avui qui acusa a aquests tres joves.
No tenim cap confiança en la justícia, ja ha quedat demostrat de quin costat està. Només volem aprofitar l’ocasió per tornar a denunciar les condicions infrahumanes que es pateixen a la presó. Aquí, al CP Ponent, ara, al 2013, els torturats tenen nom i cognom, els torturadors també son reals: Remache, don Jesús, don Angel, Rafaela, don Jordi, don Alfonso, Sr Paco, don Miguel… però a aquests els protegeix la justícia, la policia i el sindicat UGT. També volem demanar solidaritat amb els tres joves que s’enfronten a aquesta acusació.

http://carceligualtortura.blogspot.com.es/
https://suportpresxsenlluitaponent.wordpress.com/

Grup de suport a presxs en LLuita de Ponent
18 d’Abril de 2013, Lleida

CONVOCATORIA DE CONCENTACIÓ EL DIA DEL JUDICI
“suport als joves denunciats per un carceller”

Dimarts, 23 d’Abril
10:00 Plaça Sant Joan (LLEIDA)

Publicat dins de Notícies, comunicats i escrits | Deixa un comentari

Traslladen Antunez Becerra del C.P. Lladoners a C.P. Ponent

Antunez Becerra ha tornat a ser traslladat a CP Ponent, allunyat de la seva familia de barcelona. Ja que no para de denunciar la injusticia carcelaria, el seu antic blog: joseantunezbecerra.blogspot.com/

PRIVADO DE LIBERTAD, POR MI MALA CABEZA, PERO CON LA CABEZA MUY AMUEBLADA Y LUCHANDO POR MIS IDEALES A LOS QUE SOY FIEL COMO PERSONA DE HONOR QUE SOY. LUCHO POR MIS IDEALES, Y ANELO LA LIBERTAD PARA PODER VIVIR EN FAMILIA Y PODER SER FELIZ.

MANIFIESTO DE UNA INJUSTICIA

Soy victima de mi passado, me llamo Jose Antúnez Becerra, después de la muerte del disctador, en las prisiones, se fundo una coordinadora llamada C.O.P.E.L.(coordinadora de presos en Lucha).
Dicha cordinadora se fundo, para luchar por los derechos humanos, dentro de las prisiones y de la que yo forme parte.
Expongo mi passado, pués de ello a derivado la condena del Motin de la Roca (quatre camins, 2004 ).Mi participación fué, para que las cosas fuerán àsíficamente, y evitar hechos incivilizados.
El tribunal me condeno a casi 19 años, pero esa condena ya estaba dictada, antes de ser juzgado, por el acuerdo de los sindicatos y la generalitat, de hacer una sentencia ejemplar. La base fué mi historial, como además de sufrir durante 16 días toda clase de tortura fisísca i psíquicas.

Apelo a la sociedad su solidaridad, a que no permitan estos abusos, de los que están por encima de las leyes.
Abril de 2012

Publicat dins de Notícies, comunicats i escrits | Deixa un comentari